Normes d'accentuació
En la parla, no pronunciem totes les síl·labes d’una paraula amb la mateixa intensitat. sempre n’hi ha una que sona més fort. És la síl·laba tònica.
de-sem-bre tí-mi-da im-pres-so-ra a-vi-a-ci-ó na-va-lla
Per accentuar correctament primer hem de repassar com poden ser les paraules segons on recau la síl·laba tònica.
Les paraules poden ser:
- Agudes:
Quan la síl·laba tònica és la darrera.
par-dal can-tó tam-bé vin-dran Ra-mon
- Planes:
Quan la síl·laba tònica és la penúltima.
se-tem-bre pè-sol cal-ma e-xa-men ba-rí-ton
- Esdrúixoles:
Quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima.
là-mi-na en-ci-clo-pè-di-a càp-su-la
En català tenim dos tipus d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´).
La a porta sempre l’accent obert: càntir, exàmens...
La i i la u sempre porten accent tancat: martí, algú, útil...
La e i la o poden dur accent obert o accent tancat, segons si la pronúncia de la e i la o és oberta o tancada: cotó, això, també, perquè...
- S’accentuen les paraules agudes que acaben en:
- S’accentuen les paraules planes que no acaben en cap d’aquestes dotze terminacions anteriors.
- S’accentuen totes les paraules esdrúixoles.
- Les paraules agudes acabades en diftong no s’accentuen.
Una estratègia que ens pot fer molt servei és la comparació de sons. No més ens cal conèixer quatre paraules, que ens serviran de mostra, accentuades en els quatre sons. Podem utilitzar, per exemple, els mots:
perquè també això carbó
També podem tenir en compte algunes remarques de caràcter general:
- La majoria de paraules agudes acabades en -e, -es, -en, porten accent obert: mercè, obès, comprèn...
- S’exceptuen verbs en futur (pensaré, sortiré...), mots que fan el plural en -essos (congrés, accés...) i mots com només, també, després...
- Amb les agudes acabades en -o passa exactament el contrari, ja que duen gairebé totes accent tancat: bombó, sabó, torró...
- S’exceptuen això, allò i però. la immensa majoria de paraules planes amb accent a la e o bé a la o porten accent obert: pèsol, grèvol, còmic, patètic, tòpic...
- L’accent de la e i de la o en les paraules esdrúixoles és sempre obert: sèmola, mèdica, còmoda, mònica...,
- Excepte en alguns mots: fórmula, pólvora, església ...
