Els determinants
Distingim diferents tipus de determinants: l’article, els demostratius, els possessius i els anomenats quantificadors: els numerals, els quantitatius i els indefinits
L’article:
L’article determinat expressa que el nom al qual acompanya és algú o alguna cosa coneguda. Sempre se situa davant del nom.
Els possessius :
Els possessius indiquen una relació de pertinença o de parentiu del nom que acompanyen respecte a una persona.
Distingim entre possessius tònics i possessius àtons.
Formes dels possessius tònics són les següents:
Les formes dels possessius àtons són les següents:
Els possessius àtons s’utilitzen sobretot en les relacions de parentiu: mon pare, ta mare, sa neboda.
A vegades fem un ús abusiu dels possessius. cal prescindir-ne quan no siguin necessaris:
→ Es renta les dents tres cops al dia.
Cal diferenciar entre la funció del determinant i el pronom. mentre que el determinant acompanya el nom, el pronom el substitueix:
Aquest llibre sembla molt interessant. → Aquest sembla molt interessant.
Agafo el teu llapis. → Agafo el teu.
Determinants quantificadors expressen quantitat en relació amb el significat del nom al qual acompanyen. són: els numerals, els quantitatius i els indefinits.
Els numerals:
Distingim diferents tipus: cardinals, ordinals, partitius, múltiples i col·lectius.
Cardinals: indiquen una quantitat exacta.
Les formes un i dos presenten flexió de gènere: un/una, dos/dues.
Ordinals: indiquen ordre. presenten flexió de gènere i nombre.
Quan es fa referència a nombres molt alts, s’acostuma a utilitzar el cardinal: cinc-cents aniversari.
fem les abreviatures dels ordinals de la manera següent:
Singular: afegim l’última lletra de la paraula a la xifra:
primera → 1a; tercer→ 3r; sisè → 6è.
Plural: afegim les dues últimes lletres de la paraula a la xifra: primeres → 1es; tercers → 3rs; sisens → 6ns.
Partitius:Indiquen una part del total. presenten flexió de gènere i coincideixen en moltes formes amb els ordinals.
Múltiples: indiquen la quantitat de vegades que es repeteix una cosa.
Col·lectius: són noms en singular que indiquen diverses quantitats. coincideixen en algunes formes amb els ordinals femenins.
Els quantitatius:
Els indefinits:
Els indefinits determinen la quantitat d’una forma molt imprecisa. per exemple: un dia, unes sabates, alguna vegada, qualsevol moment... les formes dels indefinits les classifiquem en:
Fixa’t que les formes qualsevol i tal només flexionen en nombre, però no en gènere. així, utilitzen la mateixa forma tant per al femení com per al masculí.
Les formes mateix, mateixa, mateixos i mateixes no s’utilitzen mai com a pronoms. aquesta funció la fan els pronoms hi i en:
Juga en un equip de bàsquet i és la capitana del mateix → incorrecte
Juga en un equip de bàsquet i n’és la capitana → correcte
Tal com hem vist que passava amb alguns determinants demostratius i possessius, alguns determinants numerals, quantitatius i indefinits, a més de la funció de determinants, poden actuar com a pronoms i substituir un nom:
Va ser la primera (determinant) noia que va arribar. → va ser la primera (pronom) que va arribar.
Ho pot fer qualsevol (determinant) persona. → ho pot fer qualsevol (pronom).
Fa molta (determinant) calor. → fa molt (pronom) que no el veig.
