dimecres, 31 de maig del 2017

El camp semàntic



El camp semàntic


A la unitat 2 vam estudiar que les famílies de paraules són mots que tenen el mateix lexema (vent, ventijol, ventar, ventada...). però també podem agrupar les paraules d’una altra manera: segons el seu significat, és a dir, a partir del seu camp semàntic.

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que tenen un significat semblant i que estan relacionades amb un tema. per exemple, altres paraules (simples o compostes) i sintagmes que formen part del camp semàntic de platja serien tovallola, sorra, mar, para-sol, crema solar, ulleres de sol i banyador.

























La essa sorda i la essa sonora


La essa sorda i la essa sonora

La classificació dels sons depèn dels òrgans que intervenen en la seva producció, de la manera com s’articulen i de com hi intervenen les cordes vocals.

En aquesta unitat tractarem dos sons consonàntics: la essa sorda i la essa sonora. una consonant sorda és aquella en què les cordes vocals no vibren i una consonant sonora és aquella en la qual sí que vibren.

Per exemple:







Observa aquest quadre:




















Ortografia:

Com acabem de veure, hi ha moltes paraules amb so de essa sorda en què no podem raonar quina grafia els correspon (c, ç, s o ss):



Narrativa de misteri i policial


Narrativa de misteri i policial

Els relats de misteri i policials omplen el lector d’intriga ja que són plens de secrets que s’aniran aclarint a mesura que avanci la lectura.






















dilluns, 29 de maig del 2017

Narrativa de vivències personals i d’aventures


Narrativa de vivències personals i d’aventures
 
 
 
SORTIDA-VIATJE-TORNADA
 
 

 
 
 

Verb(1)


Verb(1)
 
 
 
Forma:
 
El verb és una categoria gramatical variable i ha de concordar sempre en nombre amb el subjecte de l’oració. és format per un lexema o arrel i un morfema o desinència.
 
  • El lexema o arrel és el component del verb que n’aporta el significat i és invariable(excepte en alguns verbs irregulars).
 
Per identificar el lexema del verb, hem de convertir la forma verbal en infinitiu i separar-ne la terminació (-ar, -er, -re i -ir).
 
  • El morfema o desinència és el component del verb que, unit al lexema, permet conjugar les diferents formes verbals. aquests morfemes verbals ens indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte als quals fa referència el verb com veurem més endavant.
Identifiquem aquests morfemes :
 
c-qu
g-gu
j-g
qu-qü
gu-gü
 
 
 
 
Les conjugacions:
 
 
Quan flexionem un verb amb els morfemes verbals diem que el conjuguem. amb els verbs conjugats podem obtenir totes les formes necessàries per escriure i parlar, és a dir, per comunicar-nos.
 
Els verbs catalans es classifiquen en tres models de conjugació i sabem a quina conjugació pertanyen per la desinència de l’infinitiu:
 
 
 
 
 
 
 
 
L’infinitiu, a més a més, és la forma que ens serveix per anomenar el verb
 
Tipus de verbs:
 
Des del punt de vista morfològic (de la forma):
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Des del punt de vista semàntic (del significat):
 
  • Verbs predicatius: aporten una informació completa sobre una acció, estat o procés (el subjecte).
  • Verbs copulatius: uneixen el subjecte i el predicat però aporten poc significat a la frase. són els verbs ser, estar i semblar.
  • Des del punt de vista sintàctic (de la funció que fa en l’oració):
                 -Verbs personals: sempre tenen subjecte.
                 -Verbs impersonals: no tenen mai subjecte.
                 -Verbs transitius: que porten o poden portar complement directe
                -Verbs intransitius: no poden portar complement directe.
 
 
 
La persona i el nombre:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

L’ús del guionet en els mots compostos

 
L’ús del guionet en els mots compostos
 
 
Els mots compostos s’escriuen junts i sense guionet, excepte en els casos següents:
 
 
  • Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: barba-roig, para-sol, escura-xemeneies...
 
  • Quan el primer mot va accentuat: pèl-roig, mà-llarg...
 
  • Quan els compostos són repetitius i expressius: xip-xap, zum-zum...
 
  • Quan el primer element del compost és un punt cardinal: nord-occidental, sud-africà...
 
  • Alguns compostos que si no portessin guionet no els pronunciaríem correctament: abans-d’ahir, estira-i-arronsa, cap-roig...

dimarts, 16 de maig del 2017

Les vocals àtones: vocal neutra, o/u




Les vocals àtones: vocal neutra, o/u
 
 
En català hi han cinc vocals: a,e,i,o,u.
 
 
Els sons vocàlics:
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La vocal neutre:
 
Vocal neutra, explicat d'una manera planera, és un so que no és ni el de la a ni el de la e. podríem dir que és entremig.
 
 
 
Noms i adjectius:
 
La norma general és que els noms masculins acabin en -e i els femenins, en -a. 
 
 
 
 
home      pobre     dona    pobra    maleta   grossa
 
 a. Ens adonem de seguida que aquesta norma no és tan general, perquè té moltes excepcions:
  •        Noms masculins acabats en -a: dia, indígena, nòmada, ioga, mapa, papa...
 
  •         Noms femenins acabats en -e: febre, imatge, mare, torre, classe, frase, llebre...
 
 b. Els plurals dels mots que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es:
 
          
                                  el jove       els joves          el cove     els coves
 
 
 Aquesta norma, de vegades, implica haver de fer canvis en alguns mots:
 
La plaça       Les places  (perquè la ç no pot anar davant de e)
 
La coca        Les coques
       
L’arruga       Les arrugues
       
La platja       Les platges  (perquè normalment davant de e no pot anar-hi j)
 
L’aigua         Les aigües
 
La pasqua     Les pasqües
 
c. En les terminacions verbals, si el so de vocal neutra és l’últim escriurem -a, i si és el penúltim escriurem -e.
        
 Canta    Cantes       Parlava    Parlaven
 
Excepte els infinitius dels verbs de la segona conjugació acabats en -re (moure, coure, entendre...) i quatre formes verbals obre, omple, corre i vine.
 
 
d. Una forma útil per saber si enmig de paraula hi va una e o una a quan el so és el de vocal neutra consisteix a trobar un mot de la mateixa família que tingui l’accent en la síl·laba que ens fa dubtar.
 
 
 Els sons vocàlics o/u: 
 
Acabem de veure que la a o la e poden sonar vocal neutra si es troben en una síl·laba que no és tònica.
 
Una qüestió semblant és el que li passa a la o, que de vegades sona u.
 
 Córrer   Correrem    Porta  Portaré    Olot  Olotina
 
La o quan es troba en una síl·laba àtona sona u:
 
Correrem Portaré Olotina
 
Quan una sola grafia (o) es correspon amb dos sons ([o], [u]) de seguida se’ns presenten problemes ortogràfics: quan sona u dubtem si hem d'escriure la lletra o o la lletra u.