Indica una pausa breu en el text la fem servir:
- Per separar els elements d’una enumeració o diverses paraules.
- Per marcar un incís en una oració.
Vindré a recollir el disc, aquell que et vaig deixar fa dies, i la motxilla.
- Per indicar que ometem alguna paraula.
- Per indicar que canvia l’ordre habitual de les paraules.
- Per separar les circumstàncies d’una acció.
- En una datació, per separar el lloc i la data.
Alerta! no escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.
Els alumnes de la nostra classe aniran a ripoll els alumnes de la nostra classe aniran a ripoll.
El punt i coma [;] pausa mitjana
Indica una pausa més llarga que la d’una coma i més curta que la d’un punt. Aquest matís de vegades resulta subjectiu. el fem servir:
- Per reflectir una relació de proximitat entre l’acció expressada en dues frases.
- En una enumeració en què apareguin comes, per fer algun incís hi posarem punt i coma per separar els elements de l’enumeració.
El punt [.] pausa total
Indica una pausa llarga en un text. Després de punt s’escriu majúscula.
El fem servir:
- Per separar frases, idees o conceptes.
Alerta! si una oració acaba amb un altre signe de puntuació (exclamació , interrogació o
punts suspensius), no hi escrivim punt.
M’ha tocat la grossa?
Els dos punts [:]
Marquen l’inici d’una enumeració.Els fem servir:
- Per marcar l’inici d’una explicació.
- Per indicar que comença una citació.
Alerta! no escrivim mai coma entre el subjecte i el verb de les oracions.
Els alumnes de la nostra classe aniran a ripoll.
Els punts suspensius [...]
Els punts suspensius sempre són tres. Els fem servir:
- Per indicar que una enumeració podria ser més llarga:
- Per indicar que una frase està inacabada:
Voldria que no em deixessis amb la paraula a la...
Alerta! no escrivim punts suspensius després d’etc.
L’abreviatura etc. Ja expressa el mateix que els punts suspensius.
Allà hi trobareu bledes, cols, pastanagues, enciams...
Tampoc no es fan servir si hem acabat una enumeració amb una i.
Cal que per a l’excursió porteu l’esmorzar, el dinar, el berenar, una llibreta i un bolígraf.
Si una frase acaba amb punts suspensius, no cal afegir-hi un punt final.
Van ser-hi professors, alumnes, antics alumnes, pares, mares...
L’interrogant (?)
És el símbol que indica una pregunta directa. tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer les remarques següents:
- És preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. en casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps.
¿Vols dir que no fóra millor que abans d’anar a l’escola passessis per casa a agafar la bossa d’esport i la motxilla amb el berenar?
- Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit.
Heu tingut un accident?
- Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració:
Heu tingut un accident?!
Heu tingut un accident!?
- El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. quan l’es til és indirecte, no es posa signe d’interrogació.
Què he de fer?
No sé pas què he de fer.
L’admiració (!)
És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...
Visca!
Ostres, que bé!
Tot i que és ben senzill de fer servir, hem de fer algunes remarques:
- En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions
No solen ser gaire llargues.
Que bèstia! ajusteu aquesta porta, si us plau!
- En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració. cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat.
Quin fàstic!
Cometes (altes “ ” o baixes « »)
Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.).
La Joana va entrar i va dir: «així no podem anar enlloc».
No facis gens de cas de l’Andreu: és un “sapastre” amb totes les lletres.
Parèntesis ( )
Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.
Els germans de la Maria (en Pere i en Lluís) arribaran dissabte que ve.
- Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.
El guió (–)
El guió (–)
- Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.
Els germans de la Maria –en Pere i en Lluís– arribaran dissabte que ve.
- Indica què diu cada persona en un diàleg.
-Això que et vaig a dir és molt important.
–T’escolto.
- Separa el diàleg del que diu el narrador.
–Cantarem fins que surtis a la finestra –fan els nois de la colla tot cridant davant de ca la Clara.
