dijous, 1 de juny del 2017

Varietat lingüística geogràfica


Varietat lingüística geogràfica
 
Concepte de varietat lingüística:
 
Una llengua no es parla igual a tot arreu. per exemple, un lleidatà i un mallorquí no parlen igual, tot i que tots dos parlen la mateixa llengua, el català. totes les llengües tenen variants geogràfiques. hi ha paraules que es diuen o es pronuncien diferent dins un mateix territori lingüístic. com hem vist a la unitat 5, els sinònims regionals en són un bon exemple: un ca a mallorca és un gos a la zona central del principat; hui a valència vol dir avui al principat, i espill a lleida és un mirall a la resta del principat.


 
 
 
 
Família lingüística: 
 
Una família lingüística és un grup de llengües que estan emparentades històricament perquè deriven d’una mateixa llengua antiga, que amb el pas del temps va donar lloc a diferents dialectes, que es van anar diversificant tant fins al punt que van esdevenir llengües diferents.
 
Les llengües romàniques:

A la família lingüística de l’indoeuropeu, també hi pertanyen un centenar de llengües més, entre les quals hi ha l’anglès, el castellà, el francès, l’alemany, l’indi, el persa, el portuguès, el rus, l’italià i l’irlandès.

Les grafies b/v, g/j (normes i excepcions)


Les grafies b/v, g/j (normes i excepcions)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
´
 
 
 
 
 
 
 
 
 

El teatre


El teatre



























 
 
 
 



























 




Verb (2)


Verb (2)
















































dimecres, 31 de maig del 2017

El camp semàntic



El camp semàntic


A la unitat 2 vam estudiar que les famílies de paraules són mots que tenen el mateix lexema (vent, ventijol, ventar, ventada...). però també podem agrupar les paraules d’una altra manera: segons el seu significat, és a dir, a partir del seu camp semàntic.

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que tenen un significat semblant i que estan relacionades amb un tema. per exemple, altres paraules (simples o compostes) i sintagmes que formen part del camp semàntic de platja serien tovallola, sorra, mar, para-sol, crema solar, ulleres de sol i banyador.

























La essa sorda i la essa sonora


La essa sorda i la essa sonora

La classificació dels sons depèn dels òrgans que intervenen en la seva producció, de la manera com s’articulen i de com hi intervenen les cordes vocals.

En aquesta unitat tractarem dos sons consonàntics: la essa sorda i la essa sonora. una consonant sorda és aquella en què les cordes vocals no vibren i una consonant sonora és aquella en la qual sí que vibren.

Per exemple:







Observa aquest quadre:




















Ortografia:

Com acabem de veure, hi ha moltes paraules amb so de essa sorda en què no podem raonar quina grafia els correspon (c, ç, s o ss):



Narrativa de misteri i policial


Narrativa de misteri i policial

Els relats de misteri i policials omplen el lector d’intriga ja que són plens de secrets que s’aniran aclarint a mesura que avanci la lectura.